Entre las sombras de la oscuridad sus manos se buscaron. Tantos deseos unidos ahora en una simple caricia. Dedos entrelazados incapaces de separarse. Un único pensamiento, una sola respiración.
Donde las palabras no llegan a pronunciarse atinan los sentidos a encontrarse. Y allí, idos del mundo se descubrieron, por primera vez.
Donde los ojos no llegan a ver logrará la emoción imponerse. No importa mirar si por la piel se meten. Palpan sin poder contemplar el amor en sus rostros. No importa. Mañana, cuando se disperse la noche, podrán hablarse con los ojos, decirse las palabras que quedaron por declarar. Podrán amarse con el alma, sin tocarse, divididos entre la noche y el día.
3 comentarios:
Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.
Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.
Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.
Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.
Salvat Papasseit
Aprofito per a felicitar-te en el dia del teu sant, que ja s'acosta, i et desitjo que visquis molts instants com el que ens expliques.
Una abraçada.
EP!!!
HOLA...
CONTENT DE QUE T'HAGIS PASSAT UNA BONA TARDA LLEGINT EL MEU BLOC.
ÉS UN BON INVENT AIXÒ DELS BLOCS, SÓN COM UNA GRAN ORELLA QUE SAP ESCOLTAR, I EN ELLA DESCARREGUES SENSE PIETAT TOT EL ET REMOU PER DINTRE, EL QUE ÉS BO I EL QUE ÉS DOLENT, O DIGUEM-NE, NO TANT BO.
...I JA HO SAPS SI NECESSITES UN SOMRIURE, PASSA'T PER ALLÀ...
...I SI RIUS, DONCS HEM TORNAT A GUANYAR.
UN PETÓ BEN GROS
Publicar un comentario en la entrada